Beurk..... les BIOCARBURANTS ?!
Règles du forum
/!\ Ethique du forum, à lire avant de poster /!\
/!\ Ethique du forum, à lire avant de poster /!\
Biocarburant : certaines motos discriminées à la pompe ?
L'utilisation de l'E10, biocarburant disponible à partir d'avril prochain, est d'ores et déjà déconseillée pour certains modèles de motos...
Biocarburant : certaines motos discriminées à la pompe ?
L?E10, un nouveau carburant contenant 10 % d?éthanol pour 90 % de sans-plomb, va être proposé à la pompe en avril à la suite d?un arrêté des ministères de l?Économie, de l?Écologie et du Budget publié fin janvier. Déjà présent dans le sans-plomb 95, l?éthanol ? produit majoritairement en France à partir de la betterave, plante riche en sucre et en amidon ? va voir sa proportion monter à 10 % pour répondre à une directive de Bruxelles, qui souhaite au moins 7 % de produit vert dans les carburants d?ici 2010, avant de passer à 10 % en 2015. Le gouvernement français montre donc le bon exemple quand l?Allemagne a, semble-t-il, abandonné provisoirement ce projet.
L?E10 est déconseillé pour toutes les Yamaha
Ce carburant est censé faire descendre les émissions de CO2 de 60 %, si on ne tient pas compte des moyens mis en ?uvre pour sa production. Et si « la quasi-totalité des véhicules essence mis en circulation à partir de l?année 2000 est compatible avec le SP95-E10, à quelques exceptions près » (selon Total), l?E10 est toutefois déconseillé pour toutes les Yamaha. Il conviendrait aux Suzuki produites après 2007, aux Kawasaki produites après 1999 et aux Honda produites après 1993 (par exemple). À noter que ce carburant avait été imposé à l?ensemble des concurrents des dernières 24 Heures du Mans par Shell et que, selon Christophe Guyot, team manager du GMT 94, « aucun problème n?est survenu, l?E10 n?a rien changé en termes de performance ou en matière de consommation ». Reste à connaître son prix au litre qui, selon Jean-Louis Schilansky, de l?UFIP, « doit être compétitif pour qu?il s?impose sur le marché, mais [il] sera fixé par les distributeurs ».
L'utilisation de l'E10, biocarburant disponible à partir d'avril prochain, est d'ores et déjà déconseillée pour certains modèles de motos...
Biocarburant : certaines motos discriminées à la pompe ?
L?E10, un nouveau carburant contenant 10 % d?éthanol pour 90 % de sans-plomb, va être proposé à la pompe en avril à la suite d?un arrêté des ministères de l?Économie, de l?Écologie et du Budget publié fin janvier. Déjà présent dans le sans-plomb 95, l?éthanol ? produit majoritairement en France à partir de la betterave, plante riche en sucre et en amidon ? va voir sa proportion monter à 10 % pour répondre à une directive de Bruxelles, qui souhaite au moins 7 % de produit vert dans les carburants d?ici 2010, avant de passer à 10 % en 2015. Le gouvernement français montre donc le bon exemple quand l?Allemagne a, semble-t-il, abandonné provisoirement ce projet.
L?E10 est déconseillé pour toutes les Yamaha
Ce carburant est censé faire descendre les émissions de CO2 de 60 %, si on ne tient pas compte des moyens mis en ?uvre pour sa production. Et si « la quasi-totalité des véhicules essence mis en circulation à partir de l?année 2000 est compatible avec le SP95-E10, à quelques exceptions près » (selon Total), l?E10 est toutefois déconseillé pour toutes les Yamaha. Il conviendrait aux Suzuki produites après 2007, aux Kawasaki produites après 1999 et aux Honda produites après 1993 (par exemple). À noter que ce carburant avait été imposé à l?ensemble des concurrents des dernières 24 Heures du Mans par Shell et que, selon Christophe Guyot, team manager du GMT 94, « aucun problème n?est survenu, l?E10 n?a rien changé en termes de performance ou en matière de consommation ». Reste à connaître son prix au litre qui, selon Jean-Louis Schilansky, de l?UFIP, « doit être compétitif pour qu?il s?impose sur le marché, mais [il] sera fixé par les distributeurs ».
L'Ural devrait s'y faire: L'éthanol de betterave c'est de la Wodka
Pour les japonaises, préférer de l'éthanol de riz.
Les allemandes marcheront à l'éthanol de fruit.
Les Voxan et italiennes, carbureront à l'éthanol de raisin.
L'avantage de l'éthanol, c'est qu'il rends l'eau miscible dans l'essence.
Quant aux pilotes, 5 fruits-5 légumes, avec modération bien sûr.
Pour les japonaises, préférer de l'éthanol de riz.
Les allemandes marcheront à l'éthanol de fruit.
Les Voxan et italiennes, carbureront à l'éthanol de raisin.
L'avantage de l'éthanol, c'est qu'il rends l'eau miscible dans l'essence.
Quant aux pilotes, 5 fruits-5 légumes, avec modération bien sûr.
Et les Harley ? ...Avec de l'éthanol de Coca-Cola ! (Trés dur à extraire !)
Cà me fait penser à ma Retro. Lorsqu'on me demande :
"C'est du bois ou du plastique ?" en montrant la boule du levier de marche arrière, je réponds :
"C'est du cocotier de Sibérie !...C'est trés rare !"
(Clin d'oeil, - pour ceux qui connaissent la BD Gil Jourdan - , à la canne en bambou de Norvège (!) de l'inénarrable inspecteur Crouton !)
Cà me fait penser à ma Retro. Lorsqu'on me demande :
"C'est du bois ou du plastique ?" en montrant la boule du levier de marche arrière, je réponds :
"C'est du cocotier de Sibérie !...C'est trés rare !"
(Clin d'oeil, - pour ceux qui connaissent la BD Gil Jourdan - , à la canne en bambou de Norvège (!) de l'inénarrable inspecteur Crouton !)
oui et c'est mon droit ....Polyglot a écrit :Parles-tu Tahitien, par hasard ?
Fa'ira'a ha'ati i te mau ti'amanara'a o te ta'ata-tupu
I te fa'ari'i i te fa'ati'amā o te ihomana tumu o te mau mero tā'āto'a o te nuna'a ta'ata e i to ratou ato'a ti'amanara'a 'aifaito e te tūtu'u-mana-'ore 'ei papa no te orara'ati'amā, no te orara'a-'aifaro e no te hau i roto i teie nei ao, e ti'a ai,
I te fa'ari'i e no te ha'apa'o'ore, e no te fa'afaufa'a'ore i te mau ti'amanara'a o te ta'ata, i tupu ai te mau peu 'oviri i fa'ati'arepu i te manava o te tā'āto'ara'a o te ao; i te fa'ari'i i te ti'aoroara'ahia 'ei a'e nui no te ta'ata te hitira'a mai o te hō'ē ao iti i reira te mau ta'ata, i ora mai mai roto mai i te taiā e te veve, e 'aparaparau noa ai ma te ti'aturi fa'ahou, e ti'a ai,
I te fa'afaufa'a i te paruru i te ti'amanara'a o te ta'ata ma te hō'ē fa'aterera'a-ture, ia 'ore 'oia te ta'ata ia hepohia, i te hope'a, i te hepo-'orure-hau
i te fa'atītīra'a e te fa'afaora'a a te taehae, e tia ai,
I te fa'afaufa'a i te fa'aitoitora'a i te rito o te here i rotopū i te mau va'a'ai'a, e ti'a ai,
I te fa'ari'i, i roto i teie Parau-Fa'aau, e ua ti'aoro fa'ahou te mau nuna'a ta'ata o te mau Va'a'ai'a-'Amuitahia i to ratou ti'aturi pāpū i te mau ti'amanara'a tumu o te ta'ata, i te ihomana e i te faufa'a o te ihota'ata i te 'aifaitora'a o te ti'amanara'a o te mau tane e o te mau vahine. I te fa'ari'i e ua fa'i ato'a i to ratou hina'aro mau i te tauturu i te 'e'era'a o te 'avirira'ata'ata, e i te ha'apunaho i te hō'ē orara'a hau roa a'e i te maita'i na roto ia i te hō'ē ti'amara'a hau a'e, e ti'a ai,
I te fa'ari'i i te 'opuara'a'amui a te mau Hau Mero e a te Fa'anahora'a a te mau Va'a'ai'a-'Amuitahia no te ha'amau pāpū i te fa'atura hā'āti-pāpū-mau i te mau ti'amanara'a o te ta'ata e i te ti'ama tumu, e ti'a ai,
I te fa'ari'i 'ei faufa'a nui no te ha'apāpū i teie parau-fa'aau, te hō'ē rahura'a 'amui i teie mau ti'amanara'a e teie mau ti'amāra'a, e ti'a ai,
Te poro nei te 'Apo'ora'a Rahi i teie Fa'ira'a Hā'āti i te mau Ti'amanara'a o te Ta'ata 'ei moea titaura'a 'amui na te mau nuna'a ta'ata e te mau va'a'ai'a ato'a, ia tutava 'oia te mau ta'ata tupu e te mau mero o te 'avirira'a ta'ata, ma te raupe'a -mana'o noa i teie Fa'ira'a, na roto i te ha'api'ira'a-'ite e te ha'api'ira'a-peu, no te ha'aparare i te fa'aturara'a o teie mau ti'amanara'a, e no te ha'amau pāpū, na roto i te hō'ē mau fa'auera'a ri'iri'i a to na iho va'a'ai'a e a te mau va'a'ai'a tā'āto'a. Te poro nei i te fa'ati'amā ra'a e i te ha'apāpūra'a, mai rotopū i te huira'atira o te mau Hau Mero iho e tae roa atu i te huira'atira o te mau fenua i raro a'e i to ratou mana.
'IRAVA MATAMUA
E fanauhia te tā'āto'ara'a o te ta'ata-tupu ma te ti'amā e te ti'amanara'a 'aifaito. Ua 'ī te mana'o pa'ari e i te manava e ma te 'a'au taea'e 'oia ta ratou ha'a i rotopū ia ratou iho, e ti'a ai;
'IRAVA PITI
E ti'a ta te ta'ata tata'itahi i te fa'ariro 'ei ti'ara'a no na, teie mau ti'amanara'a e te mau ti'amāra'a i ha'apararea i roto i teie Fa'ira'a, ma te hō'ē mā'itira'a'orehia 'oia na ni'a i te taura ta'ata, na ni'a i te rava 'iri, i te tānē e te vahine, i te reo, i te fa'aro'o, te mana'o poritita 'aore ra na ni'a i te tahi atu a mau mana'o no roto mai i te va'a'ai'a 'aore ra i te 'avirira'ata'ata; ma te ma'iti-'ore-ato'a-hia 'oia na ni'a i te faufa'a, i te papafanaura'a 'aore ra na ni'a i te tahi atu a mau huru ti'ara'a.
Teie atu a, 'aore 'e mā'itira'a e ravehia na ni'a i te papara'a poritita, i te manara'a-ture 'aore ra na ni'a i te papara'a i rotopū i te mau va'a'ai'a o te fenua 'aore ra o te hau-fenua o te hō'ē ta'ata a'amau, noa atu teie 'e fenua 'aore 'e hau-fenua mana ta'a'ē, 'e fenua fa'aterehia, i 'o'oti-pito-'ore 'aore ra 'e fenua ti'amāra'a fa'aitihia.
'IRAVA TORU
'E ti'amanara'a to te ta'ata-tupu ato'a i te ora, i te ti'amāra'a e i te orara'a pano'ono'o 'ore.
'IRAVA MAHA
'Eiaha roa te ta'ata ia mau i te fa'aterera'a fa'atītī e i te fa'afaora'a; e 'opani 'eta'eta-roa-hia te fa'aterera'a-fa'atītī e te tapiho'ora'a i te mau tītī
'IRAVA PAE,
'Eiaha roa te ta'ata ia ha'avīhia ma te taparahihia, ia fa'autu'ahia ma te ha'amauiuihia e te fa'afaufa'a'orehia 'aore ra ma te ha'ave'uve'uhia.
'IRAVA ONO
'E ti'amanara'a to te ta'ata tata'itahi i te manara'a o to na ti'ara'a-mana-ture i te mau vāhi ato'a.
'IRAVA HITU
'E ti'ara'a 'aifaito to te tā'āto'ara'a i mua i te ture e 'e ti'amanara'a, ma te mā'iti'orehia, i te hō'ē parurura'a 'aifaito a te ture. 'E ti'amanara'a to te tā'āto'ara'a ia pāruru-'aifaito-hia atu i te mau fa'ata'ara'a e fa'ahapa na i teie Fa'ira'a, e i te mau ha'afifra'a ato'a i teie fa'ata'ara'a.
'IRAVA VA'U
'E ti'amanara'a to te ta'ata ato'a i te hō'ē horora'a ti'a mau i mua i te mau manaha'avara'a a te va'a'ai'a i mana i te pāto'i atu i te mau ha'a e fa'ahapa ra i to na mau ti'amanara'a tumu i ha'amanahia mai e te papature nui 'aore ra e te ture.
'IRAVA IVA
'Eiaha roa te ta'ata ia tape'ahia, ia tamauhia i te 'auri 'aorc ra ia tuvaruhia ma te tumu 'ore.
'IRAVA 'AHURU
'E ti'amanara'a lo te ta'ata ato'a, na roto i te 'aifaito ti'a, i te fa'aro'o auti'a a ra'ahia ta na tumu 'ohipa e te hō'ē tomite ha'avāra'a ti'amā e te ti'a 'aifaito, i mua i te huira'atira. Na teie tomite 'oia e fa'aoti i te ti'amāra'a o to na mau ti'amanara'a e ta na mau fafaura'a 'aore ra i te manara'a o te mau fa'ahapara'a ato'a na ni'a i te tinofa'au tu'ara'a .
'IRAVA 'AHURU-MA-Hō'ē
1. 'E tia ma tei fa'aoti-mana'o-hia no te ta'ata ato'a i parihia i te hō'ē hara hou o ia a fa'ahapa-pāpū-roa-hia ai e te ture na roto i te hō'ē ha'avāra'a i mua i te huira'atira. 'E mau rave'a pāpū te rave-'ato'a-hia no te pāruru ia na.
2. 'Eiaha te ta'ata ia fa'autu'ahia no te mau 'ohipa 'aore ra no te mau ravera'aha'apa'ora'a -'ore i tupu i te tau 'e fa'ahapa-ture-'ore teie mau 'ohipa i roto i te papa-ture o to na va'a'ai'a 'aore ra o te tā'āto'ara'a o te mau va'a'ai'a. 'Eiaha ato'a ia fa'ateiahahia a'e te utu'a, ia vai 'aifaito rā e tei tu'uhia i te tau a ravehia ai teie hara.
'IRAVA 'AHURU-MA-PITI
'Eiaha te orara'a, te feti'i, te 'utuafare o te ta'ata e ta na ato'a mau tuatapapara'aparau-papa'i ia riro 'ei 'imira'a-pe'ape'a- ti'amā -'ore, e 'ei fa'a'inora'a ato'a i to na tiara'amana e i to na ro'o. 'E ti'amanara'a to te ta'ata ato'a i te pārurura'a a te ture i teie atu mau 'imira'a -pe'ape'a 'aore ra i teie mau fa'a'inora'a.
'IRAVA 'AHURU-MA-TORU
1. 'E ti'amanara'a to te ta'ata ato'a i te araterehaere ma te ti'amā e i te 'imi i te hō'ē nohora'a no na i roto i te hō'ē Hau-Fenua.
2. 'E ti'amanara'a to te ta'ata ato'a i te fa'aru'e i te 'ai'a, i to na ato'a iho 'oia, e i te ho'i fa'ahou mai i to na'ai'a.
'IRAVA 'AHURU-MA-MAHA
1. I mua i te fa'afaora'a, 'e tiamanara'a to te ta'ata ato'a i te 'imi i te pare-ora e i te fa'ari'ihia mai i te tahi 'ē atu mau fenua.
2. 'Eiaha ra teie ti'amanara'a ia tata'uhia no te mau fa'afaora'a i fa'ahapa i te ti'amanara'a 'amui 'aore ra i fa'ahape i te mau fa'aotira'a e te mau fa'ata'ara'a-ture a te mau Va'a'ai'a-'Amuitahia.
'IRAVA 'AHURU-MA-PAE
1. 'E ti'amanara'a to te ta'ata-tupu ato'a i te hō'ē ti'ara'ava'a'ai'a.
2. 'Eiaha roa ia te ta'ata ia fa'a'erehia ma te ti'amā 'ore i to na ti'ara'ava'a'ai'a, e i te ti'amanara'a ato'a no te taui i to na ti'ara'ava'a'ai'a.
'IRAVA 'AHURU-MA-ONO
1. la tae'ahia te matahiti ti'a, 'e ti'amanara'a to te tānē e to te vahine, ma te hō'ē ha'a- fifi-'ore-hia na ni'a i te taura-ta'ata, na ni'a i te ti'ara'ava'a'ai'a 'aore ra na ni'a i te fa'aro'o, i te fa'aipoipo e i te ha'atumu i te hō'ē'utuafare-feti'i. 'E ti'amanara'a'aifai to raua no te 'ohipa-e-no-te- 'anotau- fa'aipoipora'a e no te 'anotau ta'ara'a ato'a.
2. E fa'aoti-ti'a-noa-hia te fa'aipoipora'a ma te hina'aro ti'amā mau e te fa'ahepo'orehia o nā ta'ata fa'aipoipo.
3. 'E iho tumu-papa te 'utuafare-feti'i no te 'avirira'ata'ata e no reira 'e ti'amanara'a to na i te pārurura'a a te 'avirira'ata'ata e a te Hau.
'IRAVA 'AHURU-MA-HITU
1. 'E ti'amanara'a to te ta'ata, to tei vai ato'a i roto i te va'amata'eina'a, i te ti'ara'afatu.
2. 'Eiaha roa te ta'ata ia fa'a'erehia ma te ti'amā 'ore i to na ti'ara'afatu.
'IRAVA 'AHURU-MA-VA'U
'E ti'amanara'a to te ta'ata ato'a i te ti'amāra'a o te ferurira'a, o te 'ite e o te fa'aro'o. Teie ti'amanara'a, 'e ti'amāra'a ia no te taui i te fa'aro'o'aore ra i te ti'aturira'a, o ia ana'e iho 'aore ra ma te 'amui, i mua i te huira'atira 'aore ra o ia ana'e iho, na roto i te ha'api'ira'a, i te mau fa'anahonahora'a, i te purera'a e i te fa'aotira'a o te haerera'a'oro'a.
'IRAVA 'AHURU-MA-IVA
'E ti'amanara'a to te ta'ata-tupu ato'a i te ti'amāra'a o te mana'o e o te porora'a-parau; 'e ti'amanara'a ho'i ia i te ha'afifi-ra'a-'ore-hia no to na mau mana'o, 'e ti'amanara'a no te 'imira'a, no te fa'ari'ira'a e no te ha'apararera'a i te mau parau-fa'a'ite e i te mau mana'o, na roto i te mau huru rave'a ato'a, e ma te tāu'a 'ore atu i te mau 'oti'a.
'IRAVA PITI-'AHURU
1. 'E ti'amanara'a to te ta'ata ato'a i te ti'amāra'a o te 'apo'ora'a e o te tā'ātira'a hau.
2. 'Eiaha roa te ta'ata ia fa'ahepohia no te fa'ao atu i roto i te hō'ē pupu-tā'ātira'a.
'IRAVA PITI-'AHURU-MA-Hō'ē
1. 'E ti'amanara'a to te ta'ata ato'a i te fa'aō ti'a atu, 'aore ra na ni'a atu i te ti'ara'a o te mau mero-mā'iti-ti'amā-hia, i roto i te fa'aterera'a-'ohipa a te Hau o to na fenua.
2. 'E ti'amanara'a to te ta'ata ato'a i te fa'aō atu, na ni'a i te mau ti'ara'a 'aifaito, i roto i te mau toro'a-'ohipa a te Hau o to na fenua.
3. 'O te hina'aro o te huira'atira te papa o te mana o te fa'aterera'a a te Ilau. E ha'apararehia teie hina'aro na roto i te tahi mau mā~'itira'a ti'amā, o tē rave-tamau-hia i te mau area-fa'aau-hia, na roto ia i te hō'ē mā'itira'a hā'āti 'aifaito e i te hō'ē mā'itira'a pūrarohuna 'aore ra na roto ia i te hō'ē fa'anahora'a 'aifaito mai, o te fa'atura i te ti'amāra'a o te mā'itira'a .
'IRAVA PITI-'AHURU-MA-PITI
'E ti'amanara'a to te ta'ata ato'a, na ni'a i to na ti'ara'a -mero-'avirira'ata'ata, i te papaturura'a -'avirira'ata'ata. 'E ti'ara'a to na i te manuiara'a o te mau ti'amanara'a te pae faufa'a, te pae 'avirira'ata'ata e te pae fa'anahora'a-'ohipa-tumu -faufa'a no to na ihomana e no te tupura'a-ti'amā o to na ihota'ata, ma te tūtavara'a-va'a'ai'a 'oia e te ravera'a-'amui a te tā'āto'ara'a o te mau va'a'ai'a, ia au i te fa'anahora'a e te faufa'a a te fenua tata'itahi.
'IRAVA PITI'AHURU-MA-TORU
1. 'E ti'amanara'a to te ta'ata ato'a i te 'ohipa, i te mā'iti-ti'amā i ta n'ohipa na ni'a i t hō'ē fa'anahora'a-ohipa 'aifaito e te aut'a, e i te paruruhia i te o'era'a-'ohipa.
2. 'E ti'amanara'a to te tā'āto'ara'a, ma te hō'ē ma'iti'orera'a, i te hō'ē moni'ohipa 'aifaito ti'a e te hō'ē ha'ara'a 'aifaito.
3. 'E ti'amanara'a to te ta'ata ato'a e rave na i te'ohipa i te hō'ē 'aufaura'a 'aifaito au-ti'a no te papaturu ia na e i to na 'utuafare feti'i te hō'ē orara'a au i te ti'amāra'a o te ta'ata-tupu tei ti'a i te pāturuhia, i te taime-fifi, na te tahi mau rave'a-pārurura'a 'avirira'ata'ata.
4. 'E ti'amanara'a to te ta'ata ato'a i te fa'atupu e te tahi atu i te auparuru-ti'ara'a e i te fa'aō ato'a atu i roto i te mau auparurura'a-ti'ara'a no te pāruru i to na mau-ti'ara'a-faufa'a.
'IRAVA PITI-'AHURU-MA-MAHA
'E ti'amanara'a to te ta'ata ato'a i te fa'aeaeara'a-'ohipa e i te mau fa'a'ana'anatae-ra'a, i te hō'ē ihoa rā ha'apotora'a au-ti'a i te taime-ravera'a-'ohipa e i te 'aufauhia i te mau fa'afa'aeara'a-'ohipa i fa'au-area-hia.
'IRAVA PITI-'AHURU-MA-PAE
1. 'E ti'amanara'a to te ta'ata ato'a i te faito-orara'a nava'i no te papaturu i to na orara'a-tino e to na orara'a-fāna'o e i to to na ato'a'utuafare-feti'i, i te pae ihoa rā o te mā'a, o te 'ahu, o te fare, o te utuutura'a-ma'i e i te pae ato'a o te mau 'atu'atura'a-'avirira'ata'ata i titauhia. 'E ti'amanara'a to na i te tauturuhia i te o'era'a-'ohipa, i te ma'ira'a, te ha'aparuparura'a, te ivira'a, te ruhiruhiara'a 'aore ra i te tahi atu a mau o'era'a-rave'a-'imira'a-maita'i i hina'aro'orehia e ana.
2. 'E ti'amanara'a to te vahine-fanau-tama e to te tamari'i i te hō'ē tauturu e i te hō'ē utuutura'a ta'a'ē. 'E ti'ara'a to te tā'āto'ara'a o te tamari'i, tei fanau-ti'ama-hia 'aore ra tei fanau-ti'amā-'ore-hia, i te hō'ēā tauturura'a-'avirira'ata'ata.
'IRAVA PITI-'AHURU-MA-ONO
1. 'E ti'amanara'a to te ta'ata ato'a i te ha'api'ira'a. 'Ei ha'api'ira'a tāmoni 'ore e ti'a ai no te ha'api'ira'a'ā e no te ha'api'ira'a -tumu ihoa rā. 'E fa'auera'a na te hau te ha'api'ira'a-'ā. Ia ha'apararehia te ha'api'ira'a fa'aravihi e te ha'api'ira'a-toro'a, e ti'a ai. 'E ti'amanara'a, ma te 'aifaito roa, to te tā'āto'ara'a i te ha'api'ira'a tuatoru na roto i to ratou iho itoito.
2. Ia titau-ti'a te ha'api'ira'a i te pū-hinuhinura'a o te ihota'ata e i te fa'a'eta'eta i te fa'aturara'a i te ti'amanara'a o te ta'ata-tupu, e o te mau ti'amāra'a tumu, e ti'a ai. Ia tauturuhua 'oia i te māramarama, i te maita'i e te here i rotopū i te mau va'a'ai'a pā'āto' e te mau taura-ta'ata 'aore ra i rotopū i te mau pupu -fa'aro'o, ia tauturuhua ato'a i te terera'a o te mau 'ohipa a te mau Va'a'ai'a-Amuitahia no te maupāpūra'a o te hau, e ti'a ai.
3. 3-'E ti'amanara'a matameha'i to te metua, i te mā'iti i te huru ha'api'ira'a e hōro'a na to raua mau tamari'i.
'IRAVA PITI-'AHURU-MA-HITU
1. E ti'amanara'a to te ta'ata ato'a i te fa'aō atu, ma te ti'amā, i roto i te fa'anahora'a-'ihi-tupu a te va'amata'eina'a, i te fa'afaufa'a atu i te mau tata'ura'a-'una, e i te 'amui ato'a atu i te fa'aritora'a o te pū'ihi e i te mau rahura'a-ora e roa'a mai.
2. 'E ti'amanara'a to te ta'ata tata'itahi i te pāruruhiara'a o te mau faufa'a-ture e te mau faufa'a-tino e vai ra i roto i te mau tata'ura'a-'ihi, te mau tata'ura'a-'aivana'a 'aore ra te mau tata'ura'a-'una ta na iho e fatu na.
'IRAVA PITI-'AHURU-MA-VA'U
'E ti'amanara'a to te ta'ata ato'a i te manara'a, i te pae 'avirira'ata'ata e i te pae va'a'ai'a pā'āto'a, o te hō'ē fa'aterera'a i reira te mau ti'amanara'a e te mau ti'amāra'a i porohia i roto i teie Fa'ira'a e mana rahi roa ai.
'IRAVA PITI-'AHURU-MA-IVA
1. 'E hopoi'a ta te ta'ata tata'itahi e amo na te va'amata'eina'a i reira te tupura'a ti'amā rahi mau o to na ihota'ata e mana ai.
2. I roto i te fa'a'ohipara'a i to na mau ti'amanara'a e i roto ato'a i te fa'afaufa'ara'a i to na mau ti'amāra'a, 'aita atu 'e 'ōpanira'a ta te ta'ata tata'itahi maori rā o te mau 'ōpanira'a ia i fa'aau-ti'a-hia e te ture no te papaturu i te fa'ari'ira'a e i te fa'aturara'a i te mau ti'amanara'a e te mau ti'amāra'a o te tahi atu, e no te ha'afaufa'a ato'a i te mau titaura'a 'aifaito a te ture-ha'apa'ora'a e a te ture-hau, e a te orara'a-hau maita'i o te tā'āto'ara'a i roto i te hō'ē 'avirira'ata'ata-upo'o-'aifaito.
3. E'ore teie mau ti'amanara'a e teie mau ti'amāra'a e mana noa a'e i te ravefa'ahapara'a i te mau ture-ha'apa'ora'a a te mau Va'a'ai'a-'Amuitahia.
'IRAVA TORU-'AHURU
'Eiaha roa te hō'ē noa a'e fa'auera'a a teie Fa'ira'a ia 'iritihia 'ei ti'amanara'a a'e no te hō'ē Hau-Fenua, no te hō'ē aupupu-ta'ata 'aore ra no te hō'ē ta'ata hō'ē, no te rave i te hō'ē 'ohipa no te vāvāhi atu i te mau ti'amanara'a e te mau ti'amāra'a i porohia i roto nei.
Dernière modification par Arvella le 11 févr. 2009, 13:22, modifié 1 fois.
Arvella,
tu as bien fait de modifier ton post, on aurait pu se méprendre sur le sens de ton propos...
Pour poursuivre dans la culture (chacun a celle qu'il peut), à Tahiti, vous roulerez à l'éthanol de kava.
Cependant, l'alcool étant un véritable fléau là-bas, les proportions éthanol/essense risquent d'être inversées. :/
tu as bien fait de modifier ton post, on aurait pu se méprendre sur le sens de ton propos...
Pour poursuivre dans la culture (chacun a celle qu'il peut), à Tahiti, vous roulerez à l'éthanol de kava.
Cependant, l'alcool étant un véritable fléau là-bas, les proportions éthanol/essense risquent d'être inversées. :/
Dernière modification par Nanuk le 11 févr. 2009, 15:01, modifié 1 fois.
Salut à toi !Polyglot a écrit :Ia ora na ! poea'ui te haama !
Tu es vainqueur par K.O. ! Je renonce !
Peux tu me préciser ta pensée qui flotte sur une eau stagnante... svp en me donnant la version exacte que tu choisis :
'UĪ ou U'I ou UI
quand tu dis haama c'est sans doute HA'AMĀ je suppose ?
Arvella' ha'
Je subodorais que tu allais remarquer la faute d'orthographe (Je m'en suis aperçu trop tard, juste aprés avoir tapé "Envoyer".)
Eere, eere au no Tahiti, e taata faraani au ! O maùa teie !(Sorry, mon clavier ne tape pas le tiret au dessus des "a", c'est pour çà que je double la voyelle !)
Mon Tahitien date des années '70, et il a fait comme mon cerveau : Il a mal vieilli ! De plus, il comporte peut-être quelques idiotismes de Bora Bora ou de Moorea ?...
Je voulais écrire haamaa, comme dans "E mea haamaa !"
Eiaha e riri mai. Maauruuru, na na.
Eere, eere au no Tahiti, e taata faraani au ! O maùa teie !(Sorry, mon clavier ne tape pas le tiret au dessus des "a", c'est pour çà que je double la voyelle !)
Mon Tahitien date des années '70, et il a fait comme mon cerveau : Il a mal vieilli ! De plus, il comporte peut-être quelques idiotismes de Bora Bora ou de Moorea ?...
Je voulais écrire haamaa, comme dans "E mea haamaa !"
Eiaha e riri mai. Maauruuru, na na.
... tu es tout pardonné... mais les pièges sont partout ...
par exemple, à ce que je lis :
HA'AMA'A v.t. Ecarter (les deux jambes par exemple... ) pour former une sorte de fourche. 'Ua ha'ama'a 'oia i te 'āvae = Il a écarté les jambes. Un synonyme : TO'OMA'A
et puis tu as aussi :
HA'AMĀ'A v.i. - Obtenir de la nourriture, prendre de la nourriture.
... un non A (Ā) qui chamboule tout !
Ārvella' ĀĀĀĀĀ
par exemple, à ce que je lis :
HA'AMA'A v.t. Ecarter (les deux jambes par exemple... ) pour former une sorte de fourche. 'Ua ha'ama'a 'oia i te 'āvae = Il a écarté les jambes. Un synonyme : TO'OMA'A
et puis tu as aussi :
HA'AMĀ'A v.i. - Obtenir de la nourriture, prendre de la nourriture.
... un non A (Ā) qui chamboule tout !
Ārvella' ĀĀĀĀĀ
- Est-Motorcycles
- Site Admin
- Messages : 34611
- Inscription : 30 juin 2007, 16:57
- Contact :
J'arriiiiiiive !
http://www.est-motorcycles.fr/
Une petite vie de concessionnaire URAL en Auvergne et sa fin.
Est-Motorcycles, une histoire d'affineur d'Urals, de pourvoyeur d'aventures. Inventeur, voyageur curieux de tout.
Il est quasi impossible de détruire quelque chose qui a été créé avec le coeur.
Libérez tous les otages !
Mon voyage essentiel : la poursuite du merveilleux.
Courage, allons !
Une petite vie de concessionnaire URAL en Auvergne et sa fin.
Est-Motorcycles, une histoire d'affineur d'Urals, de pourvoyeur d'aventures. Inventeur, voyageur curieux de tout.
Il est quasi impossible de détruire quelque chose qui a été créé avec le coeur.
Libérez tous les otages !
Mon voyage essentiel : la poursuite du merveilleux.
Courage, allons !